Talonejar durant la carrera

15/10/2019

Tens clar quina part del teu peu toca primer a terra quan corres?

Talonajar durant la carrera

Si practiques el "running", segur que més d'una vegada has dubtat sobre quines sabates utilitzar. Alguns tenen molt clar quines els funcionen. D'altres les segueixen buscant.

"La vida té moltes opcions, no has d'escollir sempre la que sembla millor, sinó la que et faci més feliç"


Tot i que probablement ja ho sàpigues, en primer lloc aclarirem que talonejar es refereix al fet d'aterrar amb el taló quan es camina o es corre. Es tracta d'un tema que ha fet parlar molt, ja que sovint es relaciona amb l'aparició de lesions, especialment de genoll. Dit això, cal dir que els estudis que hi ha al respecte no són del tot concloents per les múltiples variables que influeixen en aquests tipus d'anàlisis. Un dels més coneguts va ser el que va fer el doctor Daniel Lieberman, del que vam parlar en l'article anterior, i que va aparèixer a la prestigiosa revista Nature l'any 2010. En aquest, es comparava la diferent tècnica de carrera entre corredors descalços i corredors amb calçat convencional. Segons el doctor, en córrer descalços el punt de recolzament és diferent del que succeeix amb calçat convencional. En aterrar amb la part mitja o frontal del peu, els corredors descalços tenen menys impacte del que generen la major part dels que corren recolzant primer el taló. Finalment s'apuntava la hipòtesi que córrer descalç podria evitar algunes lesions.Només un any abans s'havia publicat el llibre "Born to run" de Christopher Mc Dougall, el títol del qual no deixa dubtes sobre la temàtica del seu contingut, en el que s'explicaven els beneficis de córrer descalç o amb una mínima protecció.
La suma d'ambdues publicacions va fer que molts corredors comencessin a córrer descalços o amb una mínima protecció, però el resultat va ser que "molts" d'aquests esportistes es lesionaren, cosa que va ser utilitzada (i encara s'utilitza) per afirmar que córrer descalç provoca lesions.
Ens movem en la zona dels grisos i intentarem explicar per què.

Començarem a poc a poc. Caminant.

Gairebé tothom toca primer amb el taló al terra quan camina, ja que és com s'aconsegueix el menor cost energètic, y els nostres peus estan perfectament preparats per fer-ho. A les seves plantes hi tenen un amortiment natural denominat "coixinet plantar", format per greix, que a la seva part més gruixuda pot arribar a fer dos centímetres. Quan caminem y recolzem el taló a terra, aquest coixinet absorbeix la pressió que s'exerceix i, en principi, i sempre que el coixinet no hagi perdut funcionalitat (per exemple, a conseqüència d'anys d'una sobreprotecció del peu amb calçat inadequat), no s'hauria de produir cap tipus de lesió.
Quan la velocitat augmenta i es camina ràpid, aproximadament a uns cinc quilòmetres per hora, aquest coixinet treballa a la seva màxima capacitat, de forma que si la velocitat continua pujant el coixinet és incapaç d'absorbir l'impacte de forma eficaç.Resumint, podríem dir que és normal talonejar quan es camina i que, inicialment, els nostres peus estan preparats per fer-ho.


Ja hem escalfat. Ara augmentem la velocitat.

L'aterratge suau del peu que es produeix quan es camina passa a ser un impacte contra el terra quan es corre. Deixant de banda el tipus de calçat que s'utilitzi per córrer, i complementant el que hem comentat sobre la funció del coixinet plantar, els estudis sí que coincidirien en què una tècnica de carrera en la que es recolza primer la part mitja o anterior del peu és menys lesiva que si es recolza primer el taló. Però tornant al tipus de calçat, del que no hi ha cap dubte és que l'aparició d'una gran quantitat de models esportius de tota classe i equipats amb molta "tecnologia" i soles impossibles no ha suposat, en absolut, una disminució de les lesions dels corredors. Com tampoc ho va suposar, és just dir-ho, la moda d'anar descalços sorgida arran de l'estudi del doctor Lieberman i la publicació del llibre de Christopher Mc Dougall.

I és que no es pot, i aquí rau el problema dels estudis al respecte, comparar persones que porten corrent descalços tota la seva vida amb corredors que sempre han corregut calçats (habitualment amb una sobreprotecció desmesurada) i finalment concloure que si els que corren descalços es lesionen menys, descalçant els altres corredors patiran automàticament menys lesions.


Ens expliquem: Hi ha qui diu que només corrent descalç (o amb calçat minimalista) la tècnica de carrera canvia i es passa d'impactar el terra amb el taló a fer-ho amb la part mitja o davantera del peu. Això succeiria perquè quan es corre descalç el taló no té la protecció ni l'amortiment de la sola i l'impacte d'aquesta part amb el terra és dolorós. Així que, d'una forma "instintiva", es passa a realitzar un recolzament més avançat i la conseqüència és la disminució de les lesions.

Davant els que pensen que això és cert hi ha els que opinen tot el contrari. Qui té raó? Doncs pensem que tots, o cap, perquè ja hem esmentat anteriorment que ens movem en la zona dels grisos.

Que el calçat és un dels factors que modifica la tècnica de carrera és cert. També ho és que, especialment si sovint s'utilitza calçat amb molt "drop", és més fàcil impactar el terra amb el taló (bàsicament perquè com que és la part de la sola més gruixuda és més probable que toqui abans a terra). Que recolzar primer el taló quan es corre descalç fa mal, tot i que el dolor sigui quelcom subjectiu, també és cert. Que algú correrà automàticament millor per córrer descalç i, en particular, que es lesionarà menys, és fals.

Qui ha corregut (i viscut) sempre descalç té uns peus forts, amples, amb els dits separats i plenament funcionals. A més, com que ha anat sempre pla (sense "drop"), el seu tendó d'Aquil·les i la musculatura posterior de la cama no haurà patit escurçament. Aquests corredors, certament, acostumen a tenir un punt de recolzament més avançat i han corregut d'aquesta forma tota la seva vida.

Qui porta tota la seva vida amb calçat convencional, amb "drop", i sovint altament restrictiu, té uns peus molt diferents. En el nostre cos, el que no s'utilitza, es deshabilita (tot i que pugui rehabilitar-se). Si aquest corredor, sense adaptació, comença a córrer descalç es lesionarà. Suposant que inicialment, amb calçat convencional, talonegés, tot i que fos capaç de modificar la tècnica de carrera, probablement patiria per l'estirament al que es veuria sotmesa la part posterior de la cama en passar a córrer sense "drop". A més, no és el mateix mantenir la tècnica de carrera durant els primers quilòmetres que quan ja se'n porten uns quants, o molts.

Nosaltres sempre defensarem, senzillament perquè ho pensem així, que anar descalç és el més lògic, natural i saludable. D'igual manera, sempre insistirem en la importància de fer una curosa adaptació. Si no estàs disposat a passar per aquesta, potser no hauries de fer-ho.

En el proper article deixarem algunes idees per reflexionar sobre l'ús del calçat minimalista versus el convencional en la pràctica del "running", en altres esports i en el dia a dia.

Sigues feliç i gaudeix.


No ho dubtis, UNEIX-TE al moviment SÍLEXLIFE i acompanya'ns en aquest viatge


Articles relacionats amb el talonejar durant la carrera:

Utilitzant calçat minimalista

Utilitzant calçat minimalista

Carrera i evolució

Carrera i evolució